Raaaaaap

Sempre he estat buscant un gènere musical que m'ompli. Perquè cada cop que em demanaven quina era la meva música preferida deia que ho era tota. I, parcialment, és cert. M'agrada molta música, molts gèneres, però evidentment no m'agrada TOTA la música que es fa al planeta terra.

Fa poc vaig descobrir que des de sempre el que més m'agrada és el rap. Molta gent no ho entén o em mira amb una cara estranya. El tenen claríssimament infravalorat. Per mi el rap són moltes emocions, està ple de sentiment i poesia. El rap, per mi, és poesia en moviment. Està clar que no tot ell, però molts músics fan que el senti com a tal. 

Em penetra, se'm posen els pèls de punta. No em passa amb cap més altre gènere. Tinc orgasmes musicals. Jo podria posar-hi música a una de les meves poesies i convertir-la en rap fàcilment. No tot el que comporta aquest gènere va lligat amb la droga, les putes i el sexe. Hi ha moltes més lletres per descobrir.

Evidentment, m'agraden molts més altres tipus de música, el pop, el rock, el reggaeton, el flamenc... Podria estar escoltant música tota la meva vida.

Descobriment setmanal: Zetazen
 

TOP 10 cançons del 2009

Hola penyunskiii!!

L'altre dia escoltant música vaig pensar: ostia puta, fa vuit putos anys que surts de festa, quines cançons hi havia quan vas començar a sortir? I d'aquí va sorgir la idea de fer aquest post.

Classificades segons el gust musical de la Carla de 13 anys, tenint en compte que la 10 és la que li agradava menys i l'1 la que més, aquí us deixo les 10 cançons que sonaven més quan vaig començar a sortir de festa, per allà el 2009.

"Dentro Vídeos" 

10- Manos al aire - Nelly Furtado

Que la Nelly Furtado era una màquina ho sabia tothom

                                        

9- Just Dance - Lady Gaga ft. Colby O'Donis

Va néixer una estrella

                                       

8- Disturbia - Rihanna

Del CD Good Girl Gone Bad: Reloaded surt aquesta maravella 

                                      

7- Whatcha Say - Jason Derulo

El primer senzill de'n Derulo ho va petar bastant, a partir d'aquí no ha parat de treure èxits

                                       

6- Right Round - Flo Rida

Flo Rida sempre al nostre cor

                                        

5- Womanizer - Britney Spears

Robant cors des del 1999, i és que a qui no li va robar alguna cosa més que el cor en aquest videoclip?

                                       

4- I Know You Want Me (Calle Ocho) - Pitbull 

"Ai nou yu won mi, yu nou ai uon sha// Uno, do, tre, cuatro DALE"

                                      

3- I Gotta Feeling - The Black Eyed Peas

Qui no ha ballat amb aquests putos amos?

                                      

2- Stereo Love - Edward Maya & Vika Jigulina

Qui no recordi aquesta obra d'art ja pot anar marxant d'aquí

1- Right Now (Na Na Na) - Akon

Tothom volia un fill de l'Akon al 2009, i no és per menys perquè quina cançó OMGGG!! 

"I WANNA MAKE UP RIGHT NA NA NA, I WANNA MAKE UP RIGHT NA NA NA, WISH WE NEVER BROKE UP NA NA NA, WE NEED TO LINK UP RIGHT NA NA NA!!!"

Carla Riera

No facis soroll, te’n penediràs

Hola penyuski!!!

Avui us vinc a parlar d’aquelles persones que fan soroll als EXÀMENS, ergo no deixen que et concentris. Necessito parlar d’això perquè l’altre dia em va passar i em posa màxim nerviosa.  La qüestió és que vull fer un comunicat des del meu jove i humil blog a totes aquelles persones que fan un puto sorollet durant un examen. NO. No ho feu. Sé que és complicat, sé que és dur, però molta gent us odiarà si no pareu de fer-ho.

Jo sóc una persona que necessita total silenci per concentrar-se, i si tinc l’imbècil de torn donant copets a la cadira, movent la puta cama o pitjant el puto botonet del bolígraf un cop rere l’altre NO puc. Així que la tortura psicològica comença des del principi de l’examen fins que s’acaba. Perquè em concentro més en el gilipolles que en l’examen en si i després passa el que passa: que aquell treu un 8 i jo un 4.

              

                   La consciència dient que et concentris

Passa el que passa

Si estàs llegint això – persona que fa soroll en un examen -, sé que moltes vegades ho fas sense adonar-te’n, però jo et faig senyals durant tot l’examen: estossego, et clavo una mirada desafiant, bufo i fins tot se m’escapa un “joder”. Però tu com si res, erre que erre picant amb el puto llapis a la taula.

L'imbècil fent soroll

Tu desesperat

Així que si us plau, si ets un d’aquests, si ets un del club dels odiosos i m’estàs llegint: pots canviar. Jo t’ajudo a canviar, t’animo a canviar, t’obligo a que canviïs. Perquè mai és massa tard per desfer-te d’aquella cadira que fa nyigo-nyigo durant tot el puto examen.

Gràcies,

Carla Riera 

El puto anunci de la Loteria de Nadal

Avui han estrenat el puto anunci de Loteria de Nadal, un any més, juguen amb les emocions. Un cop més els nostres sentiments es veuen afeblits per la televisió d’altíssim nivell.

En l’anunci, podem veure una dona gran com a protagonista, la qual li fa l’esmorzar al seu nét, que el pinten com un desagraït mirant el mòbil (quins prejudicis, eh), i tot seguit creu que ha guanyat la loteria. Quan arriba el seu fill, la va a buscar. Ella, plorant de felicitat i fent un paper una mica estrany, l’abraça. El fill no s’atreveix a dir-li la veritat i ho van a celebrar al bar del poble on comencen a ajuntar-se tots. Més endavant, es veu que la dona gran s’ha equivocat de dia i la loteria és el següent dia, però no passa res, tot el poble li segueix el rotllo i tothom embogeix. Després d’un parell de cops on el fill intenta dir-li que és mentida, en l’última ocasió la Carmina li dóna la butlleta “premiada”. Hola? Digues-li ja que és mentida, imbècil. Total que l’anunci s’acaba amb el missatge: “el mayor premio es compartirlo” i jo afegiria: “i no decirlo (gest de complicitat)”.

Collons, clar que el millor premi és compartir-ho! Però tranquils, que a qui li toqui la Loteria de Nadal segur que la comparteix amb hisenda. I si es dóna el cas que el premiat decideix compartir el premi, també ho ha de notificar i ja entrarien en joc els impostos de successions i donacions. En fi, que no tot és or el que llueix.

Hòstia, és que en el puto anunci és tot tant bonic que sembla irreal. I que cruel! Perquè pobre dona gran que li fan creure el que no és... Aquests de la Loteria de Nadal van veure el cel quan van publicar aquell anunci al 2014, on l’home del bar li devia 21 euros pel cafè i el número de loteria. I el del 2015 va seguir en la mateixa línia: aquell senyor que treballava en una fàbrica de maniquins, en soledat. Però misteriosament els seus companys els quals mai veia li deixen una puta butlleta en un maniquí. Que esperançador...

Perquè és clar, l’anunci del 2013 on sortien la Montserrat Caballé amb els ulls ben oberts i en Raphael movent la mandíbula d’un costat a l’altre que semblava que s’hagussin fotut quatre tripis cadascun, no va acabar d’arribar a la gent. 

Montserrat Caballé entripada

Raphael entripat

En canvi, des que juguen amb els sentiments, de ben segur que tenen més visites al Youtube i la gent compra més butlletes...
El bon màrqueting senyors i senyores, el bon màrqueting...

La Loteria de Nadal is in da House,

Carla Riera 

Anunci Loteria de Nadal 2016

Anunci Loteria de Nadal 2015

Anunci Loteria de Nadal 2014

I l'últim, però el més important: anunci Loteria de Nadal 2013

Carta de presentació d'una desconeguda... O no.

Hey, ho, let's go!!!!

Em dic Carla Riera i he creat aquest nou blog per escriure-hi tot tipus d'inquietuds, bogeries, absurditats, histories, manies, pors, alegries... En fi, una mica de tot. Si em vols llegir estàs a un clic de fer-ho, si no és el cas, també estàs a un clic de no fer-ho. Sigui com sigui tots estem a un clic dels nostres desitjos, així que cliquem d'una puta vegada. 

Aquí escriuré sense embuts. Què vol dir això? Fàcil. Parlaré amb paraulotes, parlaré de les coses que a la gent no li agrada que se'n parli, parlaré de sexe, d'amor, de películes, de series, de persones, de personatges, de ciutats, del dia a dia, de coses externes, parlaré amb ironia i seriosament, parlaré de tu, parlaré de mi. Però sempre informalment i a la meva puta manera. Esteu tots convidats a llegir-me... O no. 

Petons als mugrons,

Carla Riera

Hi, Carla here.